Optimisme davant el teixit productiu local

Aquests últims mesos he tingut la sort de poder compartir grans moments i converses amb representants de diferents associacions d’àmbit local, principalment amb associacions de comerciants de barris de diferents municipis. Hi ha un comú denominador en tots els seus representants: l’empenta.

El seu entusiasme, el seu desig d’aportar quelcom al seu entorn, les seves ganes de què els negocis locals siguin competitius i exitosos. I no ja per un tema merament egoista, que per altra banda seria lícit, sinó que fins i tot en alguns casos ho fan de manera plenament desinteressada, per veure créixer el seu barri, els seus companys/ex companys, els seus veïns.

És part d’aquesta idea d’economia col·laborativa que ha experimentat un important auge arrel de la crisi econòmica que hem patit i que ha fet que mirem al nostre voltant i ens fem partícips emocionals del èxits i dels fracassos d’allò que ens envolta. D’aquí el creixement del productes de Km 0 i una idea general de què millor donar feina al del costat que a un que està a desenes o a centenars de kilòmetres.

Els diferents canvis econòmics i socials ens estan fent canviar en molts sentits, i cada vegada es polaritzen més dues maneres de funcionar per part de la societat:

  • La globalització, l’expressió més crua del capitalisme sense escrúpols en la que les persones no som més que un mitjà per aconseguir un fi: que els socis/propietaris guanyin més calers, sense que el medi ambient o la qualitat de vida de la societat i dels treballadors (estiguin en el país que estiguin) importin gaire.
  • La localització, el treball a i per a l’entorn, l’empatia social, el “viu i deixa viure”, el retrobar-se a un mateix i estar en pau amb el que ens envolta.

Marxem de vacances optimistes i esperançats de què estem a temps de fer d’aquest un món habitable on tots busquem més què podem fer per al nostre entorn que no pas què en podem treure. Sempre hi haurà un reducte d’allò de “homo homini lupus”, però entre tots podem fer que sigui una anècdota.

Bones vacances.

DanielOptimisme davant el teixit productiu local